L'home i el mar

L'HOME I EL MAR

Home que ets lliure, sempre t'agradarà el mar!
el mar t’és un mirall; i l’ànima et contemples
en l’infinit desplegament del seu reflex;
el teu esperit no és un abisme menys cruel.

T’agrada submergir-te al si d’aquesta imatge
de tu mateix; l’abraces amb braços i mirada,
i el teu cor es distreu del propi remoreig
en sentir aquesta queixa indomable i salvatge.

Sou l’un i altre tenebrosos, discrets; ningú
no ha penetrat, home, el fons dels teus abismes,
ningú no et coneix, mar, les riqueses més fondes:
amb quant de zel guardeu vostres secrets!

I malgrat tot, fa segles innombrables
que us barelleu sens treva ni cap remordiment;
així estimeu tots dos la mort i el carnalatge,
eterns lluitadors, germans molt implacables!

Ch. Baudelaire